Powerpoint: Conferencia “L’esca fa la pesca, arts de pesca” presentada a la Biblioteca de Can Torró a Alcúdia dia 13 de març de 2014

La pesca consisteix en un conjunt de tecnologies aplicades a la captura de peixos i altres essers marins i a la seva conservació i transport als nuclis de població per ser consumits. Si be, a dia d’avui, la pesca professional mallorquina es mes un subministrador de producte, escàs i de qualitat, per particulars coneixedors i per la restauració especialitzada, que un element de la seguretat alimentaria en termes de quantitat d’aliment. En qualsevol cas, el sector pesquer constitueix un important element vertebrador de la societat mallorquina i sols per aquesta raó hauria de ser motiu de màxima atenció .

Actualment la pesca professional mallorquina s’enfronta a un conjunt de circumstancies que amenacen la seva sostenibilitat. La potencia dels motors propulsors utilitzats per la flota, clarament sobre dimensionada, fa, en molts de casos, que els costos de producció siguin insostenibles. Els preus de venda, molt condicionats per nous hàbits de consum, per dificultats en al Identificació del producte i per la competència de producte importat congelat, refrigerat o precuinat i de l’aqüicultura, difícilment fan rendible el model de negoci actual. Sols el que el recursos pesquers de la mar mallorquina mantinguin encara un moderat estat de explotació obri una oportunitat pel sector pesquer.

A dia d’avui, el sector pesquer de les Illes Balears representa el 0.1% del PIB i cobreix entre un 15 i un 20% de la demanda local. Es tracta d’una flota de unes 350 embarcacions, 49 son barques de bou, unes 290 llaüts de pesca artesanal, 7 son teranyines i 2 son palangrers. En aquesta flota hi treballen poc mes de 670 pescadors. Fa tan sols un poc mes de 25 anys, el 1987, hi havia 772 barques de pesca, de les que 49 eren de bou i els pescadors eren 1633 i en fa 35, el 1980, eren 1.000 barques de pesca, 100 barques de bou i 900 llaüts.

Si fèiem una ullada enrere, ens trobem que d’ençà que el humans arribaren a Mallorca se va practicar la pesca, un tipus d’activitat que podríem anomenar “pesca de subsistència”, utilitzant ormejos rudimentaris. No fou fins al segle XIV, o pot ser uns anys abans, que, amb l’arribada dels catalans, l’activitat pesquera fos cada vegada mes regulada i organitzada. Els àrabs havien introduït el bolitx i amb aquest art, de ròssec, la capacitat de captura va augmentar molt. Desprès arriba el sardinal, un art de deriva molt eficaç per la captura de especies de peixos pelàgics. Posteriorment, en el segle XVIII, s’introduí la pesca de bou a Espanya encara que sembla que l’ús d’aquesta modalitat de pesca no se va utilitzar de forma estable a Mallorca fins a principis del segle XIX. Posteriorment, cap a 1920, arribà la motorització de les embarcacions i mes tard, en la segona meitat del segle altres millores com son els equipaments hidràulics i electrònics i nous materials per la construcció dels arts amb lo que poc a poc el mon de la pesca mallorquina va anar transformant-se en lo que coneixem.

La flota pesquera de les nostres illes posa cada any damunt el moll una captura oficial de 3.379 tones de peix. Es curiós que la captura oficial desembarcada l’any 1920, quan pràcticament tota la flota se movia a rem i vela, va ser de 3.500 tones. En qualsevol cas, la captura oficial actual cal que l’incrementem amb unes 900 o 1.300 tones que no segueixen els canals de comercialització controlats i fins i tot amb les entre 900 i 1.500 tones corresponents a la pesca esportiva i de esplai. Així arriben a una estimació de captura anual de entre 5.000 i 6.000 tones.

Tot plegat un sector productiu immers en la incertitud que provoquen, en gran mesura, la rapidesa dels canvis que se estan produint a tot el mon, i que ha de cercar un futur de sostenibilitat. Un futur que sens dubte ha de basar-se en la explotació sostenible dels recursos pesquers i en una adequada comercialització, a mes de en la incorporació de noves tecnologies que ajudin a reduir els costos d’explotació. Dit d’un altre manera, malgrat el recursos pesquers se mantenen en un estat d’explotació acceptable, manca un model i una infraestructura industrial per explotar-los de forma eficaç, al mateix temps que cal resoldre la resistència del mercat a tractar el peix local de forma adequada a la seva qualitat.

Pere Oliver Reus, Oceanògraf

Los inicios de la pesca de bou en Alcudia en la isla de Mallorca